Els catalans som gent ben estranya amb costums tant sorprenents com el de consumir quantitats ingents de coca la nit més curta de l'any.
Òbviament, no és pas AQUELL polsim blanc que s'extreu manipulant les fulles d'UN arbust andí, sino tota una varietat de pastissos dolços i salats. I dolça és la coca que acostumem a prendre la nit de Sant Joan, especialment la de pinyons.
Val a dir també que aquesta festa és quelcom d'especial per nosaltres. Per una banda era una de les dues nits en que hom tenia permís per sortir de nit i tornar de matinada sense, junt amb Cap d'any, i que si no lligaves et senties encara més fracassat que la resta de nits (tot s'ha de dir). I per altra per la omnipressència del foc i dels petards.
De fet, dic pensant en els colombians que puguin llegir això, és com si el cap d'any l'hagessin mogut al bell mig de l'any. Allí cremen l'"Año viejo" (un ninot fet de foba vella) i aquí cremem fogueres (que antigament es feien amb els mobles vells de la casa). Aquí llencem petards a tort i a dret i allí... també però ara d'amagat de l'autoritat. I certament no deixa de sorprendre'm que a Catalunya no hi hagi masses restriccions per l'ús de petards. En tot cas controlen qué i com es vén (en qüestió de petards) i publiquen recomanacions per llur ús segur. Però mai prohibicions dràstiques com arreu de Colòmbia.
Més ratio de cremats a Bogotà que a Barcelona, potser? no ho sé, caldria estudiar-ho.
En tot cas, si la propera nit del 23 de Juny trobeu a faltar algun amic vostre al MSN, és que ha sortit de revetlla després de crospir-se els seu bon quart de quilo de coca... de pinyons.
Per més informació:
