La setmana de la xocolata

Espanyol |Anglés

Foto: Antonella Speranza. © Tots els drets reservats.

Fa tot just una setmana de Setmana Santa, amb llur Dilluns de Pàsqua. Aquest dia, padrins d'arreu Catalunya visiten els fillols portant-los-hi la Mona de Pàsqua:

Coca o pastís de diferents formes, generalment guarnit d'un o més ous durs, amb closca sovint pintada, o bé d'ous de xocolata encallats dins la pasta de farina i adornat a vegades amb algunes galindaines populars, que hom menja per la festa de Pasqua Florida; també és anomenada mona de Pasqua. En determinades regions el pastís té forma d'algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant. És un obsequi que els padrins (i en algunes comarques els avis o els pares) fan a llurs fillols (o bé néts o fills), en tot el Principat de Catalunya i el País Valencià. Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a menjar-se la mona al camp o a la platja (a la ciutat de València, el lloc clàssic d'aquestes menjades era el Montolivet). A les Illes, les coques que hom feia i es menjava la vigília de Pasqua no eren designades amb aquest nom ni eren objecte d'obsequi als infants.
(Font: Enciclopèdia Catalana: mona)

I a casa nostra, com que la Paola fa poc més que un any que ens arrivà, vam tenir-ne mona: un ou de xocolata del tamany d'una pilota de rugby. Una delícia que encara sobreviu tot i haver passat ja una setmana.

Això, junt a la morcilla soriana que em portaren els meus pares, farà també molt contentes les meves artèries.

Per cert, de mones de pàsqua n'hi ha de totes menes segons el territori. Fixeu-vos si no com és de diferent la definició que hi ha a Wikipèdia:
Wikipèdia: Mona de Pàsqua
 

I, finalment, val a dir que tant d'ou alguna cosa n'ha de tenir a veure amb els ous de pàsqua d'altres terres:
Wikipedia: Huevo de Pascua (en espanyol)

Monestir de Montserrat

L'orígen de tot plegat.

Espanyol | Anglés

La Mare de Déu de Montserrat at Montserrat (Monistrol de Montserrat, Catalunya, Espanya) Foto Pablo César Pérez González.

L'any 880 uns pastors veieren una llum lluny a la muntanya de Montserrat (dit així per la seva forma, com si tingués els cims tallats amb una serra). Cercant l'orígen d'aquella llum trobaren una cova. I dins la cova una mare de Déu.

Manà el bisbe que portessin la figura cap a Manresa. Però arrivà un punt del camí de la muntanya en que el carro que portava la verge no podia avançar més. Interpretant-lo com a un senyal diví, allí li construïren una ermita, que més endevant es convertiria en l'abadia que ara coneixem.

Al menys això diu la llegenda. El cert és que des de llavors s'hi adora la Mare de Déu, que des de l'any 1881 és la patrona de Catalunya, destí obligat de turistes and pelegrins, símbol de la nostra nació i refugi de la nostra cultura (Serra d'or, la editorial del monestir, encara publicava en català quan la dictadura de Franco ho feia ben bé impossible).

I l'any 1493 Cristófol Colom portà cap a américa un monjo de Montserrat dit Bernat de Boïl. Així portaren el nom de Montserrat cap a l'altre banda de l'oceà, arreu del Nou Món fins que arrivà al lloc on, anys més tard, colombians de generacions i generacions anirien a venerar el Cristo caído de Monserrate.


Mostra un mapa més gran

Links:
Abadia de Montserrat
Cerro de Monserrate (en espanyol)