diumenge, 26 d’octubre del 2008

El Dia de la Hispanitat que jo voldria

12 d'octubre de 1492. Després de més de dos mesos navegant, quan, diuen, ja començaven tots a perdre la esperança, el grumet Rodrigo de Triana féu el crit que tothom esperava: Terra a la vista!

I així començà l'èxit de la conquesta d'Amèrica per part del Regne de Castella fins a formar un imperi que durà fins l'any 1898. Un imperi que, vist amb ulls del s.XXI, fou més aviat negatiu, especialment per a la població nadiua d'aquell nou continent (no li diuen genocidi pas per broma) però que, per altra banda, com a mínim va servir que tots els catalombians tinguem al menys un idioma en comú (cosa que vas ser-me de moltíssima utilitat a l'hora de conèixer qui acabà sent la meva esposa).

Segles després decidiren que aquest dia havia de ser LA festa d'Espanya, a mes a mes de celebrar-se arreu d'Amèrica com a festa comuna, uns dient-li "Día de la Hispanidad" i d'altres "Día de la Raza" (lo del Día d'en Colom, crec que és només als USA com a "Columbus Day" ). He de dir que això de "... la Raza", a part de que és potser el nom més políticament incorrecte que li pots posar una festa (tret que et diguis Borat (es)), és un concepte ben absurd que no s'aguanta pels hispans d'Amèrica (de població mestissa per definició) i encara menys els ibèrics (com el que us escriu) que hem estat envaïts per tot imperi i cultura en expansió que passés pel veïnat (com si fósism el burdell més concorregut de dos continents sencers).

Però a part del nom, el que fa temps que em molesta és que sigui, tal com he dit, LA festa d'Espanya. A veure si ens entenem... d'acord que els catalans celebrem una derrota catastròfica (que no és exactament això ni de bon tros, que ja ho vaig explicar l'11 de setembre) però celebrar el, diguem-ne, naixement d'un imperi perdut fa ja més d'un segle ja frissa el ridícul (no seria pas l'únic símptoma de nostàlgia post-imperial que mostren els espanyols).

Justament en un altre blog meu vaig proposar d'altres dates:
Ahir no va ser la meva festa

Però el que ja trobo surrealista és que les televisions li donin MOLTA més importància a una llauna de desfilada militar (de debò cal, havent-hi un dia específic per a l'exèrcit o "Día de las Fuerzas Armadas"?) que fins i tot al líder del PP se li va escapar el que MOLTS pensem: que és una llauna.


Mireu si no com va ser el d'aquest any:


I tot això mentre pràcticament condemnen a l'ostracisme el festival Vivamerica tot i que és justament la millor expressió d'alló que començà aquell 12 d'octubre de 1492 (o més aviat diguem-ne que de llur cantó més positiu, ja parlarem de genocidis i cruels conquestes en altre moment)