Águila Roja, casualitat o promoció encoberta?

Águila Roja
© 2009 TVE

Fa poc que a Catalunya, Catalòmbia Oriental, podem veure a TVE una nova sèrie titulada "Águila Roja" que he de comentar per força.

Tot va d'un mestre d'escola a la Castella del s.XVII a qui maten la dona en tan estranyes circumstàncies que ell es veu obligat a cercar justícia convertit en una mena de superheroi ninja al més pur estil Wu Xia (es). Sí, ninja, per que sembla que va haver de guillar de Castella per un duel que va acabar malament quan era jovenet i, vés per on, fugint fugint va arribar fins a l'orient del ninjutsu. Ara bé, encara no entenc com es va poder pagar un mestre d'escola aquell tros de viatge ni com va poder tornar (viu). Però al menys han intentat justificar-li les tombarelles del prota i no com va fer en Peter Hyams quan va rodar El Mosquetero (es) sense preocupar-se'n pas per explicar les acrobàcies d'en D'Artagnan.

© 2001 TriPictures

Però no és això el que us volia comentar, sino la coincidència del nom de la sèrie amb una marca de cafè colombià fundada a Cali, Colòmbia (Catalòmbia Occidental) l'any 1930.

© 2007 Águila Roja

Qué vol dir tot plegat? Estem devant d'una complexa campanya publicitària d'aquesta empresa alimentària colombiana? Tenen plans d'implantar-se al mercat espanyola?

Ja ens agradaria a molts, que el cafè colombià és excelent, però molt probablement ens trobem amb una pura casualitat que ens porta al primer cas "morcillisme" del que em faig ressó.

Morcillisme: troballa d'un nexe entre Castella i Colòmbia que encara sigui sorprenent entre la multitud de nexes que podem trobar gràcies a la òbvia relació entre ambdues cultures.

I no, el fet de que l'actor sigui català no m'és suficient per colar tot plegat com a un montserratisme ni de rebot.

Gonzalo de Montalvo/Águila Roja, interpretat per David Janer

© 2009 TVE

De la mateixa manera que no em posaré ara a relacionar tot plegat amb el joc "Assassin's Creed" per molt que s'assemblin els protagonistes.

© Ubisoft

I properament, el morcillisme primigeni: la morcilla. Algú sap d'on és realment originària?

El Dia de la Hispanitat que jo voldria

12 d'octubre de 1492. Després de més de dos mesos navegant, quan, diuen, ja començaven tots a perdre la esperança, el grumet Rodrigo de Triana féu el crit que tothom esperava: Terra a la vista!

I així començà l'èxit de la conquesta d'Amèrica per part del Regne de Castella fins a formar un imperi que durà fins l'any 1898. Un imperi que, vist amb ulls del s.XXI, fou més aviat negatiu, especialment per a la població nadiua d'aquell nou continent (no li diuen genocidi pas per broma) però que, per altra banda, com a mínim va servir que tots els catalombians tinguem al menys un idioma en comú (cosa que vas ser-me de moltíssima utilitat a l'hora de conèixer qui acabà sent la meva esposa).

Segles després decidiren que aquest dia havia de ser LA festa d'Espanya, a mes a mes de celebrar-se arreu d'Amèrica com a festa comuna, uns dient-li "Día de la Hispanidad" i d'altres "Día de la Raza" (lo del Día d'en Colom, crec que és només als USA com a "Columbus Day" ). He de dir que això de "... la Raza", a part de que és potser el nom més políticament incorrecte que li pots posar una festa (tret que et diguis Borat (es)), és un concepte ben absurd que no s'aguanta pels hispans d'Amèrica (de població mestissa per definició) i encara menys els ibèrics (com el que us escriu) que hem estat envaïts per tot imperi i cultura en expansió que passés pel veïnat (com si fósism el burdell més concorregut de dos continents sencers).

Però a part del nom, el que fa temps que em molesta és que sigui, tal com he dit, LA festa d'Espanya. A veure si ens entenem... d'acord que els catalans celebrem una derrota catastròfica (que no és exactament això ni de bon tros, que ja ho vaig explicar l'11 de setembre) però celebrar el, diguem-ne, naixement d'un imperi perdut fa ja més d'un segle ja frissa el ridícul (no seria pas l'únic símptoma de nostàlgia post-imperial que mostren els espanyols).

Justament en un altre blog meu vaig proposar d'altres dates:
Ahir no va ser la meva festa

Però el que ja trobo surrealista és que les televisions li donin MOLTA més importància a una llauna de desfilada militar (de debò cal, havent-hi un dia específic per a l'exèrcit o "Día de las Fuerzas Armadas"?) que fins i tot al líder del PP se li va escapar el que MOLTS pensem: que és una llauna.


Mireu si no com va ser el d'aquest any:


I tot això mentre pràcticament condemnen a l'ostracisme el festival Vivamerica tot i que és justament la millor expressió d'alló que començà aquell 12 d'octubre de 1492 (o més aviat diguem-ne que de llur cantó més positiu, ja parlarem de genocidis i cruels conquestes en altre moment)