el Montserratí: d’agost 2008

divendres, 29 d’agost del 2008

Catalòmbia

Tal com explico al Glossari, Catalòmbia és una república imaginària que fa com de pàtria de diversos catalans i colombians que, per una o altra raó, tenen el cor dividit entre banda i banda del mar.

La idea va venir d'en Mauricio al seu blog República de Catalombia (es) que no deixa de ser un blog totalment personal (res a veure amb aquelles pàgines de països imaginaris) però que, un cop inventat el nom i autoproclamar-se, amb tota justícia, president de la República de Catalombia va tenir la feliç d'atorgar-nos als catalombians dels símbols pertinents de la nostra pàtria:

- El nom: "República de Catalòmbia". Òbviament, "Catalòmbia" no és res més que la fusió de "Catalunya" i "Colòmbia". Lo de "República" he de suposar que és una preferència personal d'en Mauricio (i que jo comparteixo, val a dir)

- La bandera:
Aquí la solució és del tot elegant. Senzillament en Mauricio va aprofitar l'àmplia banda groga de la bandera colombiana per posar-hi les quatre barres de la senyera.

Imatges de Wikipedia: Colòmbia
, Wikipedia: Catalunya i República de Catalombia (es)

- L'escut:
Aquí cal fixar-se molt més per que el canvi rau molt més en el detall (tal i com ho explica en Mauricio al seu blog República de Catalombia (es))

"A la part de dalt mantenim el cóndor, però en comptes del llorer, porta una estola de plomes al bec

Al terç superior del cos principal canviem la cornucòpia de la abundància pel seu equivalent català: la guardiola.

Al terç mig, la barretina catalana substitueix la gorra frígia.

El terç inferior queda tal qual en homenatge a la constant pérdua de territoris per Catalunya i Colòmbia. Val a dir, i que quedi clar, que llurs reialmes predecessors abarcaven des del Bósfor fins al Canal del Panamà . Actualment la República no en sap de continents, però té molts continguts"

Val a dir que justament aquesta menció als territoris catalombians passats i presents venen d'enllaçar Colòmbia amb la Gran Colòmbia i Catalunya amb la Corona Catalanoaragonesa.

Així doncs, aquestos serien els territoris catalombians en sa màxima expansió:

I aquestos els actuals:

diumenge, 17 d’agost del 2008

Agost, un mes com qualsevol altre

L'agost ha estat sempre el punt d'inflexió de l'any. El moment de l'any més esperat on ben bé tothom sortia de vacances i, fins i tot, l'ajuntament de Barcelona et perdonava la factureta de l'aparcament. Un mes per gaudir de la ciutat quasi en exclusiva, per que els turistes encara no arriben a omplir el buit. Més de quatre setmanes en que has de patir la enveja trepidant de compartir el tren matinal cap a la feina amb les multituds d'ociosos que van cap a la platja.

La Magda, però, mai havia viscut això fins que el destí la portà des de Bogotà. A Colòmbia, vulguis que no, en no veure's condicionats per un mes d'insuportable calor fotut al bell mig de l'any, maneguen llur cicle anyal d'una manera ben racional: l'any canvia quan s'acaba l'any. El 31 de desembre.

Aquestos dies, per tothom que hi surti al carrer, és evident que som de vacances. Bé, més aviat es podria dir que, senzillament, el país tanca fins primers de Setembre. I no m'estranya per que amb la calor que fot a l'agost no hi ha qui foti pal a l'aigua.

En canvi, em diu el meu nebot colombià que just ara comencen el curs. I tot vé per que allí l'agost és un mes com qualsevol altre, sense solta ni volta. I tot vé per que ells les estacions se les han de pintar. Bé, val a dir que diuen tenir hivern i estiu, és a dir, calor amb pluja i calor sense pluja. I això, vulguis que no, afecta d'una manera que si no es viu no hi ha manera d'entendre-ho.

- La moda: A Colòmbia no tenen cap necessitat d'anar canviant de temporada. La gent, especialment els més moguts per modes i tendències, no han de fer res tan estrany com allò que nosaltres coneixem com a "renovació d'armari". Els canvis de tendència son molt més suaus i, de fet, la roba et dura més (en gran part per que el tèxtil colombià és d'una qualitat excel•lent)

- Vacances: vulguis que no, les festes de Nadal son molt importants (ni que sigui socialment, siguis o no creient) i sempre caldrà que t'hi gastis uns dies de vacances. Però igualment, no hi ha qui aguanti la xafogor de l'estiu i, més cap al principi o més cap al final, també t'hi has de gastar dies. Els colombians poden, senzillament, fer-la grossa per Nadal i punt.

- Tancament de l'any: sí, molt bé, el 31 de desembre s'acaba l'any i tothom de festa. Però trobo que realment és a l'estiu quan es paralitza tot que realment canviem d'any. Imagineu només un colombià mirant de fer negocis a Catalunya reclamant un servei a l'agost.

- Les hores de sol: nosaltres hem de passar any rera any pel depressiu procés d'anar perdent llum solar progressivament fins als fatídics dies d'hivern quan ja es negra nit en sortir de la feina.

- El nom de les hores: aneu a Bogotà i, cap a les 20:00, demaneu-li l'hora a algú i us dirà "las 8 de la noche" per que allà, a aquella hora, sempre és de nit, tot l'any. En canvi, aquí direm sempre las 8 de la tarda, per que al menys durant la meitat de l'any ens pot fer un sol de justícia tot i a aquestes hores.

- El cicle d'estacions: ja diuen que Bogotà passa per totes les estacions en un sol dia (un fred que pela de matinada fins a un sol que t'abrasa a plom al migdia, i això sense parlar dels aiguats) però massa poc canvien llurs temperatures al llarg de l'any. En canvi, aquí passem cíclicament de les bermudes a l'abric. Llavors, no falta aquell familiar que, amb tota la bona fe del món, et regala un jersei a l'agost, o aquell organitzadors de la manifestació del 4 de febrer demanant que portéssim samarretes blanques, o uns que ens volien convèncer del bon negoci que faríem distribuint complements de platja... al desembre!

En fí, que cal viure-ho.