dimecres, 25 de febrer del 2009

Águila Roja, casualitat o promoció encoberta?

Águila Roja


Fa poc que a Catalunya, Catalòmbia Oriental, podem veure a TVE una nova sèrie titulada "Águila Roja" que he de comentar per força.

Tot va d'un mestre d'escola a la Castella del s.XVII a qui maten la dona en tan estranyes circumstàncies que ell es veu obligat a cercar justícia convertit en una mena de superheroi ninja al més pur estil Wu Xia (es). Sí, ninja, per que sembla que va haver de guillar de Castella per un duel que va acabar malament quan era jovenet i, vés per on, fugint fugint va arribar fins a l'orient del ninjutsu. Ara bé, encara no entenc com es va poder pagar un mestre d'escola aquell tros de viatge ni com va poder tornar (viu). Però al menys han intentat justificar-li les tombarelles del prota i no com va fer en Peter Hyams quan va rodar El Mosquetero (es) sense preocupar-se'n pas per explicar les acrobàcies d'en D'Artagnan.

el mosquetero
© 2001 TriPictures

Però no és això el que us volia comentar, sino la coincidència del nom de la sèrie amb una marca de cafè colombià fundada a Cali, Colòmbia (Catalòmbia Occidental) l'any 1930.

Logo Águila Roja
© 2007 Águila Roja


Qué vol dir tot plegat? Estem devant d'una complexa campanya publicitària d'aquesta empresa alimentària colombiana? Tenen plans d'implantar-se al mercat espanyola?

Ja ens agradaria a molts, que el cafè colombià és excelent, però molt probablement ens trobem amb una pura casualitat que ens porta al primer cas "morcillisme" del que em faig ressó.

Morcillisme: troballa d'un nexe entre Castella i Colòmbia que encara sigui sorprenent entre la multitud de nexes que podem trobar gràcies a la òbvia relació entre ambdues cultures.


I no, el fet de que l'actor sigui català no m'és suficient per colar tot plegat com a un montserratisme ni de rebot.

Gonzalo de Montalvo/Águila Roja, interpretat per David Janer
Gonzalo de Montalvo/Águila Roja, interpretat per David Janer
© 2009 TVE

De la mateixa manera que no em posaré ara a relacionar tot plegat amb el joc "Assassin's Creed" per molt que s'assemblin els protagonistes.

Assassin's Creed

I properament, el morcillisme primigeni: la morcilla. Algú sap d'on és realment originària?





dilluns, 5 de gener del 2009

Nadal a Catalunya: Nit de Reis

Després d'haver nascut Jesús a Bet-Lèhem de la Judea, en temps del rei Herodes, uns mags vinguts d'orient arribaren a Jerusalem, i preguntaven: "On és el rei dels jueus que ha nascut?"


Mateu 2, 1-2


Entraren a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, i, prosternant-se, li van fer homenatge; després obriren els seus tresors i li van oferir presents: or, encens i mirra.


Mateu 2, 12


Potser no sabran massa res d'aquestos reis i mags, tret d'haver-los vist aquesta tarda en la cavalcada del poble, però aquesta nit entre els dies 5 i 6 de gener, els nens de tot Catalunya faran bondat, s'aniran al llit com abans millor per donar temps a Ses Majestats d'Orient a omplir-los amb joguines les sabates que han deixat al menjador. I, a trenc d'alba, es despertaràn abans que mai per comprovar si els Reis d'Orient han complert o no amb tota la carta de peticions que dies abans havien dut a llur patge reial.

Aquest costum, extés també per tota la Península Ibèrica (però no pas a Euskadi ni Portugal) i arreu d'Amèrica Llatina (malgrat que a llocs com a Colòmbia és el Niño Dios qui porta els regals), fa que sigui a principis de gener i no pas a finals de desembre quan els nens reben els regals de Nadal (al menys a les llars més fidels a la tradició) provocant així un greuge comparatiu entre uns nens que tenen totes les festes de Nadal per jugar amb les seves joguines i d'altres que amb prou feines podíem gaudir-ne un dia abans d'haver de tornar al cole.

És per això, recordant com màgica havia estat per mi aquesta nit (fins i tot molt després de saber-ne qui realment portava els regals) que vull compartir amb tots vosaltres aquest record de com me n'anava a dormir aviat sense rondinar, ignorava les passes pretesament sigiloses que sentia al passadís i, al dia següent, sense mandrejar ni un moment, anava corrent al menjador a desembolcallar amb desesperació els paquets que trobava sota la meva sabata i, després, hi anava al llit dels meus pares per que també ells veiessin els seus regals.

Acomiado doncs aquestes festes de nadal amb una nadala que justament fa referència a aquesta tradició en concret. Una cançó dels Manel, grup revelació d'aquest any passat dintre i fora de Catalunya, on imaginen una nit de Reis en que són els camells els qui han de fer tot el repartiment per que els reis s'els hi han adormit a la gepa.



Video thumbnail. Click to play
Click To Play
Un camell d'Orient, Manel
Arxiu obtingut gràcies a Amics RAC1
de la entrevista feta als Manel a El món a RAC1 el dimarts, 16 desembre 2008.



Bon Nadal i pròsper any nou a tothom. :'-)


Powered by Qumana