On explico breument les raons d'un català per a parlar de Colòmbia.
Soc català fill de castellans, marit d'una colombiana i pare d'una que també és catalana. I en ella conflueixen les dues pàtries que més estimo en aquest món.
Dues pàtries molt més properes del que la majoria de catalans ni colombians ni tan sospitem, amb lligams com aquell Cerro de Monserrate, amb el santuari de El Señor caído al seu cim i Bogotà als seus peus. Amb un nom sospitosament semblant a Montserrat, cap i casal cultural i espiritual de Catalunya, llar de La Moreneta. L'un fundat en honor a l'altre unint tot mon(t)serratí de cor a banda i banda del mar.
2 comentaris:
Tal vez te interese conocer el semi-abandonado blog de la república de individuos autocríticos de Catalombia. :)
Pues la verdad es que ya conocía ese blog incluso en su versión más antigua.
Y fíjate que hasta tenía previsto usar algún derivado de "catalombia" para el nombre del presente blog.
Intenté ponerme en contacto con Mauricio, autoproclamado y aclamado presidente de la República de Catalombia, para pedirle permiso para el uso del término... sin éxito.
Pero no pasa nada, por que al final hatsa me gustó más el concepto de "Mon(t)serrat(e)".
De todas formas, salúdeme a nuestro presidente si tiene la oportunidad.
Y gracias por la visita :)
Publica un comentari a l'entrada