Oneris RicoDiuen que, ben bé fa 200 anys, tal dia com avui s'esperava la visita a Santa Fe (de Bogotà) del Comissionat Reial Antonio Villavicencio i que, d'entre els que l'estaven preparant la rebuda, hi havia dos criolls que demanaren a un espanyol que hi vivia un florer per adornar la taula del banquet. Ell es negà a prestar-los-el i començà la discussió, i de la discussió arrivaren a les mans i el que eren les mans.
Val a dir també que l'ambient ja estava escalfadet, justament planejaven d'organitzar-ne una revolta aprofitant tot plegat, i acavaren amb una multitud dins palau al crit de "¡Viva el rey Fernando VII y abajo el mal gobierno!". Líders com José Acevedo i Gómez, José María Carbonell i Camilo Torres prengueren la iniciativa fins que es constituí una junta de govern formada per criolls, tot i que amb el virrei al cap.
Vulguis que no, tècnicament estaven proclamant llur independència d'Espanya.
Després vingueren els temps de la "Patria Boba" i la reconquesta espanyola, un cop Ferràn VII ja era rei d'Espanya i la metròpoli ja no havia de lluitar amb els francesos dintre de casa, cap l'any 1815. Reconquesta que acavà 4 anys després de la mà de Simón Bolívar, però això ja és una altra història.
Això, i no pas altra cosa, és el motiu de tot ball i festa que avui aplegarà tothom que senti com a pròpia la bandera tricolor o, al menys, tingui ganes de sarau i ballaruca.
Pero no puc evitar certes curiositats que a mi, com a català em criden la atenció.
Per una part tenim el contexte històric, per que mentre els futurs colombians la liaven pel jerro de flors aquí ens estàvem a trets amb els soldats de Napoleó i, vulguis que no, és molt útil tenir l'exercit enemic ben distret a l'altra banda del món just quan vols rebel•lar-te. Ara bé, amb Bolívar la cosa va anar de veres i llavors no hi havia excuses per la derrota dels espanyols.
Ferran VII
També em criden l'atenció les consignes: Allò de "Viva el rey Fernando VII", tot i que no ho pugui semblar, era un crit ben revolucionari per que en aquells dies el rei d'Espanya era en José Bonaparte (Pepe Botella) imposat per llur germà Napoleó, sembla que era tant generós amb sa família que els regalava països sencers als germans.
Aquest crit també es feu poc abans a Manresa, a la històrica "Crema del paper segellat" on feren una bona foguera amb els documents de les autoritats franceses a Barcelona al crit de "Visca lo rei Ferran" fent servir el nom del que consideraven llur legítim rei com a símbol de lluita contra els opressors d'aquell moment: els francesos. Llàstima que, un cop recuperada la corona, es convertís en un rei del tot absolutista deixant amb un bon pam de nas als que havien lluitat per ell (això als que no va afussellar directament).
Revolta dels Segadors, Barcelona, 1640
I això de "abajo el mal gobierno" també em recorda molt al "Visca la terra! Muiren los traïdors! Muira el mal govern!" quan els segadors, aquell any 1640, entraren també a palau iniciant un dels episodis més llegendaris de la meva pàtria (tallant-li el coll al virrei, ja posats).
Biblioteca Luis Angel ArangoPerò la última curiositat és l'evident orígen català d'un dels líders del que avui celebren els colombians: José María Carbonell (malgrat que suposo que sempre li han dit CarboneL).
Escut dels CarbonellArmoria.info
Carbonell és un cognom d'orígen català compartit per 4957 catalans i altres 11509 a la resta de l'Estat Espanyol (els de l'oli d'oliva entre ells) i, tot i que potser en José María no savia res de Catalunya o qui sap qui seria el darrer català d'entre llurs ancestres, no deixa de ser sorprenent trobar un mon(t)serratisme al bressol de la pàtria de ma senyora i ma filla.
Així doncs, colombians, Visca Colòmbia!
Més informació:
Museu 20 de Juliol (es) on diuen que va passar tot:
View Larger Map
El Florero de Llorente (es) El que diuen que va passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada